Mobiliari icònic a la història del disseny

Fem una llista de les peces més influents que van destacar tant pel seu disseny com per la seva funcionalitat al mobiliari del Segle XX.

Atemporal. Al·ludeix allò que està més enllà del temps, així podem descriure aquestes peces que s’han convertit en veritables icones del disseny.

Quins mobles han esdevingut història del disseny?

Tauleta E1027 – Eileen Gray (1926-29)

Amb un disseny totalment inconfusible, és considerada com un dels dissenys més atemporals del segle XX. Rep el nom de la casa d’estiu E 1027 Maison a bord de mer , que Eileen Gray va construir per a si mateixa i la seva soci Jean Badovici. Regulable en alçada i realitzada en tubs d’acer i vidre clar.

Taula tulip – Eero Saarinen (1956)

Creada per un dels grans mestres de l’arquitectura del segle XX, i dissenyada sota la recerca de les línies pures , va voler eliminar les potes per un pedestal on descansava un sobre de marbre. D’aquesta manera s’eliminaven els elements que segons el dissenyador creaven interiors confusos i incòmodes.  

Taula coffee table – Isamu Noguchi (1944)

Va ser un dissenyador que influeixo en el disseny dels anys 50 per la seva recerca de formes orgàniques i pel seu talent en el disseny escultòric. Va ser creada com a inspiració escultora i els seus dos elements idèntics en fusta suporten una base en vidre.  

Lounge chair & Ottoman – Charles i Ray Eames (1956)

Símbol d’ elegància i confort vinculat sempre a la màxima qualitat dels materials. El seu disseny va ser inspirat en les butaques tradicionals de club anglesos.

Taula LC6 – Le Corbusier (1928)

Altres grans emblemes de l’estudi de Le Corbusier, Jeanneret i Perriand. Va ser inspirada en les ales dels avions biplans , conté 4 punts de subjecció amb rosca regulable en altura.    

Sofa Maralunga – Vico Magistretti (1973)

Un dels grans dissenyadors italià que compta amb peces inconfusibles al món del disseny. Es caracteritza pel respatller flexible que es doblega per poder adaptar-se a les diferents postures.  

Tauleta D.555.1 – Gio Ponti (1928)

Dissenyat per a l’habitatge de l’autor i realitzat sobre els dibuixos originals de Gio Ponti archives. Realitzada en estructura metàl·lica , amb graella pintada a mà i sobre un vidre.  

Chaise Lounge LC4. – Le Corbusier (1928)

No va tenir la seva màxima esplendor fins al 1965, però és una altra de les peces claus del dissenyador per les seves formes orgàniques i futuristes . L’estructura en acer permet el moviment de la butaca amb el pes del cos, cosa que permet col·locar-la en diferents angles.

Tamboret 60 – Alvar Aalto (1933)

Considerat la cinquena essència del disseny de mobiliari funcionalista . Inconfusible peça de dissenyador nòrdic, mostra el seu mestratge per crear peces corbes en dissenys de fusta. Peça d’una simplicitat magnífica és considerat un clàssic actualment.

Taula auxiliar Eccentrico – Angelo Mangiarotti (1979)

Considerat un dels grans dissenyadors de mobles del segle XX, la Taula Eccentrico és considerada una fita estructural . La taula es compon d’un disseny el·líptic incrustat asimètricament en una pota cilíndrica inclinada, la qual bloqueja qualsevol lliscament vertical per mitjà de la fricció, utilitzant el seu propi pes per empènyer cap avall i tancar completament l’obertura.