Les 10 cadires de disseny que has de conèixer
Història del disseny
És difícil no reconèixer-les: són icòniques i irreemplaçables. Repassem les cadires de disseny que ens segueixen inspirant per la seva estètica i funcionalitat. Quina és la teva favorita?
Una cosa tan simple i comuna com una cadira es pot convertir en una peça única. Encara que això passi, cal la ment d’un dissenyador que vegi molt més que un moble per seure. Aquestes cadires de disseny van revolucionar l’interiorisme i encara ho continuen fent avui dia. El seu èxit no té límits i moltes firmes opten per crear la seva versió. En aquest llistat coneixerem les autèntiques així que… agafa seient i gaudeix del viatge!Quines cadires de disseny destaquen al món de l’interiorisme?
Hill House- Charles Rennie Mackintosh (1902)
També coneguda com a ‘cadira Mackintosh’, va ser dissenyada per al dormitori de la residència privada Hill House (La “casa del turó”) situada a Helenburgh (Escòcia). La seva característica principal salta a la vista: un respatller que s’allarga en forma d’escala fins a assolir els 1,4 metres d’alçada. Amb influències tant del modernisme com del disseny japonès , Mackintosh no aspirava a crear un simple moble per asseure’s sinó una peça d’art per observar.
Cesca – Marcel Breuer (1928)
L’arquitecte i el dissenyador hongarès va ser un dels més influents de l’escola de la Bauhaus. El que és més revolucionari d’aquesta cadira? Va aconseguir o que només es recolzés sobre dues potes. Flexible i molt còmoda , s’adapta a qualsevol estil i l’hem vist tant a salons com a zones d’estudi. Breuer es va inspirar en l’ artesania tradicional i va apostar per materials industrials per donar-li un acabat més modern .
Ziz Zag – Gerrit Thomas Rietveld (1934)
Rietveld va estar influït durant tota la carrera pel cubisme i li agradava descompondre les formes de les peces que dissenyava. El millor exemple és aquesta cadira de línies diagonals que aconsegueixen lleugeresa i fermesa alhora. Els quatre panells es dobleguen seqüencialment creant un efecte òptic elegant.
Butterfly – Bonet, Kurchan i Ferrari (1938)
També coneguda com a cadira BKF , és un clàssic de la modernitat. Tan elegant com informal, The Butterfly va suposar una nova forma de seure, donant més llibertat als seus usuaris als actes socials. La seva estructura de barres corbes d’acer, sosté una funda de cuir que es pot intercanviar per altres, cosa que la fa molt versàtil . Als anys 50, es fabricaven tres mil cadires Butterfly per setmana només a Los Angeles.
Ant- Arné Jacobsen (1951)
El motiu del seu nom ve donat per la forma de la cadira, que simula una formiga amb el cap aixecat. El seu creador tenia clar com havia de ser: lleugera, estable i fàcil de transportar . Els primers exemplars tenien les potes de plàstic, però quan va començar la producció en sèrie, es van reemplaçar per tubs d’acer. Per cert, Jacobsen va dissenyar originalment la cadira Ant amb tres potes però posteriorment, se’n va crear una altra versió amb quatre.
Tulip – Eero Saarinen (1957)
Guanyadora del Museum of Modern Art Award el 1969 i del Design Center Stuttgart Award el 1962, reflecteix la visió retrofuturista del seu creador. Una peça dinàmica i còmoda que es pot combinar amb la taula Tulip . Amb una pota d’alumini i una estructura superior de fibra de vidre, Saarinen també va buscar la manera de trencar amb el blanc brillant, afegint color al coixí entapissat.
Panton – Verner Panton (1959)
La seva producció en sèrie va començar en 1967 , sent la primera cadira de plàstic fabricada en una única peça. Les seves línies i el seu material lleugerament flexible proporcionen una gran sensació de confort . La Panton Chair ha obtingut nombrosos premis internacionals de disseny i és un autèntic hit dels anys 60.
Wiggle Side – Frank Gehry (1972)
Pertany a la sèrie de mobles Easy Edges , amb la qual Gehry va marcar un abans i un després gràcies a l’ús de materials tan poc comuns com el cartró . Tot i això, és una cadira còmoda i duradora que destaca per la seva escultural forma . Perfecta per a qualsevol espai pel seu gran valor visual i estètic .
Toledo – Jorge Pensi (1986)
Sabies que Pensi es va inspirar en una màquina per tallar carn freda? L’alumini, les corbes i l’assemblatge de la llesca van ser els elements que va voler reinventar en el disseny. El resultat és una peça versàtil, dinàmica i molt còmoda , que es compromet amb la durabilitat . Potser és per això que és una de les cadires exteriors més reeixides. Es poden apilar fins a quatre pisos dalçada i resisteix les temperatures extremes.
Louis Ghost, de Philippe Starck (2002)
Divertida, atrevida i també, la més recent. Així és aquesta peça inspirada en les línies de la butaca Lluís XV. Philippe Starck buscava sorprendre i sense cap dubte, ho va aconseguir. Està elaborada amb policarbonat transparent en un sol motlle. Però, encara que sembli delicada, és realment estable i resistent. Té personalitat , elegància i capacitat d’adaptar-se a qualsevol estil.
Quina serà la propera peça que afegirem a aquesta llista de cadires de disseny?